L'Aliança i l'Ateneu Colón : bressols de ciutadania / Maria Favà
Favà i Compta, Maria


Barcelona ; Catarroja : Afers, 2023
179 p. : il. ; 22 cm (Terra d'ateneus) 
ISBN 9788418618543

L'Aliança i l'Ateneu Colón són els dos casals més longeus i amb més influència del barri del Poblenou de Barcelona. La Societat Recreativa i Cultural L'Aliança es va fundar el 19 de setembre de 1869 quan començava a caminar el Sexenni Revolucionari. El Casino Colón va néixer el 28 de setembre de 1889 i va desaparèixer el 2014. Ambdues entitats es van crear per ser societats "recreatives i culturals". Però aviat van ampliar els objectius i van ser pioneres a posar en marxa iniciatives solidàries i assistencials; mutualitats per socórrer els socis en cas de malaltia, mort i atur; escoles diürnes i nocturnes i, en el cas de L'Aliança, una caixa d'estalvis privada que va ser una de les primeres de Catalunya. Juntes van defensar el territori de Sant Martí contra l'agregació de Barcelona. L'Ateneu va mantenir viva la lluita contra els arbitris barcelonins vint-i-cinc anys després de l'agregació. Juntes es van enfrontar al Pla de la Ribera que pretenia convertir el Poblenou en Copacabana. Les dues van patir la mateixa davallada de socis a conseqüència del canvi de costums a partir dels anys seixanta del segle XX. L'estocada definitiva va ser la competència per part dels centres cívics i casals de barri que l'Ajuntament de Barcelona va posar en marxa el 1979. (Editorial).

Els Ateneus al Poblenou i la Barceloneta : memòria popular de l'associacionisme cultural i polític a dos barris obrers / María Jesús Vidal Novás, Sheila García Gómez, Isabel Centeno Guzmán
Vidal Novás, María Jesús


Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers, 2022
176 p. : il. ; 21 cm (Terra d'Ateneus, 7) 
VII Beca de Recerca Històrica Terra d'Ateneus (2020). Bibliografia i fonts. Annexos.
ISBN 9788418618345

El Poblenou i la Barceloneta han estat territoris amb gran profusió d'entitats de caràcter obrer i ateneista. Des del segle XIX, amb la industrialització, els dos barris reberen successives onades de població que hi van treballar, viure i fundar entitats d'oci, tant culturals com polítiques. Els primers anys del segle XX, tots dos barris van créixer poblacionalment i els ateneus hi proliferaren sobre manera. Però la desindustrialització i els períodes no democràtics, que sempre han vist amb recel l'associacionisme, van fer que aquestes entitats es diluïssin o es reorientessin perdent part de la seva identitat si no volien ser clausurades o requisades. La Guerra Civil i el franquisme, màxim exponent repressiu, va ser el cop definitiu que va esborrar la memòria de gran part dels ateneus de barri, que ja no reprengueren l'activitat mai. El present estudi recupera la història de l'actiu passat vinculat als ateneus dels veïns i veïnes de dos dels barris més combatius de la ciutat i l'analitza a través de dues entitats contraposades: l'Ateneu Marquès de la Mina, a la Barceloneta i l'Ateneu Democràtic Regionalista del Poblenou. Així mateix, mostra les activitats i dinàmiques que van impulsar aquests ateneus fins aconseguir arrelar i esdevenir espais de referència per a la seva gent. (Editorial).

Modernitat i progrés : evolució ateneística i associativa de les Terres de Ponent (1850-2020) / Montse Baiges Minguella, Gerard Pamplona Molina
Baiges Minguella, Montse


Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers, 2021
151 p. : il. ; 21 cm (Terra d'ateneus, 6) 
VI Beca de Recerca Històrica Terra d'Ateneus, 2020. Bibliografia. Annexos.
ISBN 9788416260973

A les comarques del Segrià i el Pla d'Urgell, els ateneus i altres espais de socialització es van desenvolupar a la llum de l'evolució social induïda per la Revolució Industrial i les millores agràries. Des de la segona meitat del segle XIX, els espais associatius van contribuir a modelar la societat, a més de ser actors decisius en les diverses etapes històriques que ha viscut el país fins avui dia. El present estudi ens aporta evidències que ajudaran a entendre les necessitats i les demandes dels diversos grups socials que estructuraven les poblacions de Ponent, canalitzades a través de les associacions ateneístiques. Així mateix, s'endinsa a descobrir les connexions entre els esdeveniments locals i les dinàmiques socials que s'experimentaven a escala nacional, la consolidació del catalanisme i la irrupció de les classes obreres com a subjecte polític dins les noves societats industrials. Tot amb l'objectiu d'entendre millor els canvis socioculturals produïts durant la segona meitat del XIX i principi del XX, així com la seua evolució històrica fins a arribar a les primeres dècades del segle XXI. (Editorial).

Catalunya a Bèlgica. Història del Casal Català de Brussel·les (1930-2020) / Jordi Bohigas Maynegre
Bohigas i Maynegre, Jordi


[Barcelona] : Editorial Afers : Institut Ramon Muntaner, 2020
243 p., 14 làm. : il. ; 21 cm (Terra d'ateneus, 5) 
V Beca de Recerca Històrica Terra d'Ateneus, 2019. Bibliografia i fonts. Annex.
ISBN 9788416260881

El llibre examina l'associacionisme cultural dels catalans a l'exterior a partir d'un estudi de cas: la història del Casal Català de Brussel·les des de la seva fundació, a final de 1930, fins al present. Investigant les fonts documentals i orals existents, l'autor aconsegueix realitzar el perfil històric de l'entitat de referència social i cultural dels catalans de Bèlgica, tot situant el seu naixement en el context de la creació d'altres entitats catalanes d'arreu del món. La història del Casal Català de Brussel·les està marcada pel pes dels exilis, els diferents interessos de l'emigració i les tensions polítiques de la metròpoli. Així mateix, l'entitat ha guanyat pes o ha decaigut al ritme dels moviments demogràfics procedents de Catalunya i s'ha adaptat a les necessitats i demandes de la colònia catalana de cada moment que, des dels anys 70, adquireix un dinamisme singular derivat de la capitalitat europea de la ciutat. En les darreres dècades, la tasca de difusió i projecció de la llengua i la cultura catalanes ha donat pas a una major importància de les funcions socialitzadores i comunitàries, en un nou món marcat pel canvi tecnològic i l'escurçament de les distàncies entre la Catalunya exterior i la interior. (Editorial).

Converses després de la partida : consciència i sociabilitat a la Sénia del segle XX : estudi del Centre Obrer y el Club Moderno / Maria Victòria Almuni Balada, Eva Garcia Lleixà
Almuni i Balada, Victòria


Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers, 2019
195 p. : il. ; 21 cm (Terra d'ateneus, 4) 
V Beca de Recerca Històrica Terra d'Ateneus, 2019. Bibliografia.
ISBN 9788416260744

Analitzar la història del segle XX d'un poble, la Sénia, a través de l'evolució de dos entitats associatives com el Centre Obrer i el Club Moderno és posar l'èmfasi en els processos ideològics derivats de les circumstàncies econòmiques, socials i polítiques de la comunitat que el defineix. També és, però, observar els mecanismes de relació establerts per cada entitat entre els seus socis i l'adaptació a les circumstàncies de cada moment. La seva evolució s'ha d'entendre dins del context de les Terres de l'Ebre i de la situació de proximitat geogràfica i cultural amb el nord del País Valencià i els pobles de la Franja. Aquest llibre utilitza fonts escrites, iconogràfiques i orals per recrear el mosaic d'esdeveniments, pensaments i actituds que han construït una part important de la memòria històrica de la Sénia contemporània. Restauració, República, Guerra Civil, Franquisme i Transició se succeeixen en l'esdevenir de les dues entitats protagonistes i de la gent que les va tirar endavant. Parlar del Centre Obrer i del Club Moderno és parlar de la consciència i de la sociabilitat d'una comunitat que treballa per mantenir els vincles amb el món amb què conviu sense perdre la seva identitat local forjada al llarg dels segles. En aquest estudi trobareu la seva evolució al llarg dels darrers cent anys. (Editorial).

La Taula del mirall : l'Ateneu i l'associacionisme cultural i polític a la Selva del Camp (1878-1979) / Guillem Puig Vallverdú
Puig Vallverdú, Guillem


Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers, 2018
214 p. : il. ; 21 cm (Terra d'ateneus, 3) 
Bibliografia.
ISBN 9788416260577

La sociabilitat és la xarxa de relacions que es teixeixen en diversos llocs i espais, peça clau de la socialització entre els individus i la seva politització. Analitzar-la històricament pren sentit si ajuda a entendre la complexitat de la societat contemporània. És a dir, si s'assumeix les associacions com a entitats amb vincles orgànics amb la societat de la qual emergeixen i sobre la qual actuen i on, per tant, es plasmen les mateixes divisions i disputes que mediatitzen les relacions entre els individus. Aquest llibre, que recorre el teixit associatiu de la Selva del Camp, no es limita a presentar una enumeració i a descriure les activitats, juntes i sessions de les entitats selvatanes, sinó a resseguir com es va configurar la societat selvatana dels segles XIX i XX. La constitució d'espais, la transmissió de pautes culturals o el sorgiment de rivalitats i complicitats permet redimensionar el temps de l'oci en la seva vessant productiva, conservadora i reproductora del poder, així com creadora de contrahegemonies. En aquesta monografia, on convergeixen la història social, política i cultural, s'hi analitza l'associacionisme selvatà com un exemple de les dinàmiques de canvis globals al llarg de la contemporaneïtat. (Editorial).

Associacionisme educatiu i cultural : l'Ateneu Obrer i el Círcol Catòlic de Badalona (1879-1936) / Jordi Albadalejo Blanco
Albadalejo i Blanco, Jordi


Barcelona ; Catarroja : Afers, 2016
243 p. : il. ; 22 cm (Terra d'ateneus, 2) 

Aquest llibre dóna llum a l'empenta de l'Ateneu Obrer i el Círcol Catòlic de Badalona, des de la seva formació el darrer quart del segle XIX fins a la Guerra Civil. La rellevància social, cultural i formativa d'ambdues entitats supera el marc local i permet eixamplar el coneixement general català, gràcies a la seva configuració com a sociabilitats formals amb uns determinats processos culturals i educatius adreçats als associats i oberts a la població. El llibre estudia com aquestes entitats basteixen una oferta escolar, com interpreten la realitat en què viuen a través de la premsa pròpia i com estructuren l'esbarjo i les activitats culturals i esportives que promouen. La recerca també contribueix a recuperar la memòria històrica del dinamisme de la societat civil badalonina i per extensió catalana, en una ciutat eminentment industrial i sotmesa a intensos i accelerats canvis econòmics, demogràfics, polítics i sindicals abans de la tragèdia civil i l'ensulsiada de 1939. Sobretot fa difusió de l'exemple cívic que suposa la vitalitat de la cultura popular urbana per tal de posar en pràctica una resposta original que suplís les mancances de l'Estat en l'àmbit instructiu, el foment de la cultura i de la millora de la qualitat de vida. (Editorial).

Societat i sociabilitat : el Cercle Literari i els inicis de l'associacionisme recreatiu, cultural i polític a Vic (1848-1902) / David Cao Costoya
Cao Costoya, David


Catarroja ; Barcelona : Afers, 2015
266 p. ; 22 cm (Terra d'ateneus, 1) 
Referències bibliogràfiques. Apèndix.
ISBN 9788416260096

El llibre reconstrueix un segment del teixit associatiu de la ciutat de Vic, conformat pels espais de sociabilitat formal de tipus recreatiu, cultural i polític, durant la segona meitat del vuit-cents. En el context de l'època, el fenomen associatiu de tipus voluntari que aquí es tracta va ser considerat com una manifestació "moderna", pròpia dels nous temps, i va esdevenir un agent rellevant en la construcció d'un espai públic d'importància creixent. Els pioners en l'impuls d'aquestes manifestacions pertanyien majoritàriament a l'elit local, els sectors socials intermedis i els estrats populars amb una posició socioeconòmica relativament acomodada. Tot aquest entramat d'entitats va ésser un generador molt notori d'activitat cultural, lúdica i festiva vinculada al temps d'oci i va tenir un paper rellevant en la difusió i la circulació de les idees, la informació i els hàbits de moda. Entre les nombroses entitats estudiades, mereix un esment particular el Cercle Literari de Vic, el qual va tenir una importància decisiva en la vida cultural i associativa de la ciutat. (Editorial).